STATIK significa Systems Thinking Approach to Introducing Kanban, i és una estratègia que es pot utilitzar per a la implementació de qualsevol sistema Kanban. Aquest procés de 8 passes va ser ideat per David J. Anderson, impulsor del moviment Kanban, i es basa en el pensament sistèmic, una forma d'entendre que un sistema es comporta com a un tot en lloc d'analitzar les parts que el componen de manera aïllada. En aquest segon article revisem les següents tres passes d'STATIK.
STATIK encaixa perfectament amb la visió de Kanban que qualsevol organització es pot concebre com a una xarxa de serveis interrelacionats, com a un conjunt d'individus, agrupats en equips o departaments, que treballen junts per tal d'entregar valor al client final, i que estan determinats pels seus vincles ascendents (upstream) i descendents (downstream), i també per la forma en com porten a terme les seves activitats.
Una vegada hem identificat els serveis i comprenem què fa que cadascun d'ells s'ajusti al propòsit del client, tenint en compte que hi ha fonts d'insatisfacció amb el sistema actual, les passes que cal seguir a continuació per tal de dissenyar un sistema Kanban mitjançant STATIK són les següents:
03. Pas 3 d'STATIK: Analitzar la demanda del servei
En el tercer pas d'STATIK, per tal de dissenyar un sistema Kanban adequat, necessitem conèixer la naturalesa de la demanda del servei per part dels nostres clients. És a dir, cal identificar quins tipus de sol·licituds diferents ens fan. Però determinar els tipus de treball diferents que hi ha pot ser difícil, doncs cal trobar l'equilibri entre assolir un nivell de detall suficient i quedar-se a un nivell massa elevat d'abstracció.
Què demanen els nostres clients? Quina és la taxa d'arribada i el patró d'arribada de les sol·licituds? Quines són les expectatives dels clients amb el servei que ens demanden?
Per a cada tipus diferent d'elements de treball, és necessari comprendre la taxa d'arribada de peticions, el volum de la demanda i el patró d'arribada, al llarg del temps i en diferents franges temporals al llarg del mateix.
Comprendre el volum de la demanda, la naturalesa de l'arribada i els riscos del negoci associats amb els diferents tipus de sol·licituds és el que ens permetrà dissenyar un sistema Kanban correcte, que contempli l'assignació de capacitat per a diferents tipus de treball i diferents classes de servei, i així fer front a la demanda amb perfils de risc específics. Per exemple, si una part de la demanda del nostre servei ens arriba amb dates de lliurament o de venciment concretes, generalment, caldrà que hi hagi una classe de servei associada per garantir que sempre s'entrega a temps.
04. Pas 4 d'STATIK: Analitzar la capacitat del sistema
En aquest pas, cal estudiar totes les dades històriques relacionades amb la prestació del servei: temps de lliurament, qualitat, previsibilitat, conformitat amb els requisits o estàndards, etc. Sovint, quan es crea un sistema Kanban des de zero, com que no existeix aquest històric, aquest pas se sol ometre. A vegades, però, també s'omet en implementacions immadures de Kanban, tot i existir dades.
La capacitat actual del sistema s'ha de comparar amb les expectatives de nivell de servei que esperen els clients
El més habitual és que, en comparar la capacitat del sistema amb les expectatives de nivell de servei que ens demanen els clients, hi hagi una bretxa entre una i altra que sigui la causa d'alguna de les fonts d'insatisfacció detectades en el segon pas del procés d'STATIK.
05. Pas 5 d'STATIK: Modelar el flux del treball
Una vegada analitzada la demanda del servei i la capacitat del sistema, ja estem en disposició de modelar el flux del treball, tenint en compte que és comú que diferents tipus d'elements de treball i diferents classes de servei, segueixin fluxos de treball diferents.
El modelatge de flux de treball s'ha de realitzar per a cada tipus d'element de treball diferent
Amb Kanban, modelem el treball del coneixement (knowledge work), per tant, hem de descobrir quines són aquelles activitats que realitzem que ens proporcionen més coneixement. És a dir, quan desenvolupem qualsevol a activitat, en cadascuna de les fases del nostre procés, tenim més coneixement i més detalls sobre el resultat final. És un enfocament iteratiu que cal aplicar, sigui quina sigui la naturalesa de l'activitat que realitzem, a qualsevol procés que volem gestionar mitjançant un sistema Kanban.
